Avui CMC

L'efecte Doppler consisteix en la variació de la freqüència de qualsevol ona emesa per un objecte en moviment.

Un dels exemples més didàctics, és l'aproximació d'un tren fent sonar el xiulet. Mentre s'acosta el so del xiulet es percep més agut i quan s'allunya el so es percep més greu, tot i que el xiulet sempre està emetent amb el mateix to. En el cas de la llum, si l'objecte s'allunya, la seva llum es desplaça a longituds d'ona més llargues, desplaçant-se cap al vermell. Si l'objecte s'apropa, la seva llum presenta una longitud d'ona més curta, desplaçant-se cap al blau.

Aixó es degut a que, com que l'objecte s'està apropant a l'observador, les ones que emet estan més a prop unes d'altres i quan s'està allunyant de l'observador les ones estàn més lluny unes de les altres. Per aixó percibim aquest canvi de tonalitat.

L'efecte Doppler es pot observar en la llum emesa per les galàxies (desplaçament cap al vermell) . El fet que el desplaçament cap al vermell sigui més pronunciat en les galàxies més llunyanes, va ajudar a formular la teoria de l'expansió de l'espai i del Big Bang.

L'efecte Doppler va ser investigat per primera vegada pel físic i matemàtic austríac Christian Doppler (1803-1853).

02.18.2010 - Biologia

BICAPA LIPIDICA (Membranes)

La membrana està formada principalment per lípids i proteïnes (entre els quals glicolípids, fosfolípids, glicoproteïnes, etc.), sent els lípids la base estructural gràcies a la seva condició de molècules amfipàtiques (que poden formar bicapes lipídiques a l'hora d'agrupar-se en micel·les, formant micel·les bicapa) i insolubles en aigua. A més, la composició dels lípids afecta a la fluïdesa, tenint en compte que com més dobles enllaços existeixen (insaturacions a les cadenes hidrocarbonades dels lípids), la fluïdesa serà major. Altres lípids com el colesterol també regulen la fluïdesa (cal tenir en compte, però, que aquests només es troben en cèl·lules animals, a excepció d'alguns casos puntuals, com en les cèl·lules de la fruita de l'alvocat, que contenen colesterol). Com més colesterol hi hagi, menys fluïda serà la membrana; aquest sistema és lògic que no existeixi en les cèl·lules vegetals, perquè aquestes estan limitades per la paret cel·lular i, per tant, no poden expandir-se fins a explotar, no necessiten un reforç d'unió entre les molècules de la membrana plasmàtica.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Membrana_plasm%C3%A0tica

02.4.2010 - Biologia

Els vibrions

Els vibrions (Vibrio) són un gènere d'eubacteris gramnegatius amb morfologia de bacils, que es desplacen mitjançant flagels polars. Són bacteris anaeròbics facultatius, oxidasa positius i fermentadors.
Viuen en aigua dolça i marina. Però també poden viure associats amb plantes i animals aquàtics.

02.14.2010

Els estreptococs

Els estreptococs (Streptococcus) són un gènere d'eubacteris gram-positius que pertanyen al fílum dels firmicuts. Tenen morfologia de coc i creixen formant parelles (diplococs) o cadenes, on cada divisió cel·lular es produeix al voltant d'un eix.

02.14.2010 - Biologia

Los espirilos

Los espirilos flageladas de forma helicoidal o de espiral. Se desplazan en medios viscosos avanzando en tornillo. Su diámetro es muy pequeño, lo que hace que puedan atravesar las mucosas

02.13.2010

BACILS: Els bacils són bacteris que tenen forma de bastó, quan s'observen al microscopi.

01.12.2010 - Biologia

Theodor Schwann

Theodor Schwann (Neuss am Rhein, actual Alemanya, 7 de desembre de 1810 - Colònia, 11 de gener de 1882) va ser un fisiòleg, citòleg i botànic alemany. Les seves moltes contribucions al camp de la biologia inclouen el desenvolupament de la teoria cel·lular, la invenció del terme metabolisme, i diversos descobriments de molta transcendència com són: les cèl·lules de Schwann en el sistema nerviós perifèric, la pepsina (1836), la naturalesa orgànica del llevat.

A la llista de botànics per abreviació d'autor s'empra el seu nom per indicar que Theodor Schwann és una autoritat en la descripció i classificació científica dels vegetals.

01.12.2010 - Biologia

Matthias Jakob Schleiden (Hamburg, 5 d'abril de 1804- Frankfurt del Main, 23 de juny de 1881), va ser un cèlebre botànic alemany. És un dels fundadors de la teoria cel·lular. Un any després que Schleiden publiqués la seva teoria cel·lular de las plantes, el seu amic Theodor Schwann ho feu extensiu als animals, unificant-se així la botànica i la zoologia sota una mateixa teoria general.

Va realitzar els seus estudis a Heidelberg entre 1824 i 1827, i començà a practicar dret a Hamburg, però aviat es dedicà al que realment l'apassionava: la botànica. Ensenyà botànica a Jena, Tartu (Estònia), Dresden, Wiesbaden, Frankfurt del Main.

Al seu llibre, Beiträge zur Phytogenesis (Contribucions a la fitogènesi, 1838), examina les diferents parts que constitueixen una planta i determina que estan compostes per cèl·lules. Destaca la importància del nucli de la cèl·lula, descobert pel botànic escocès Robert Brown (1773-1858), i el seu paper en la divisió cel·lular. Contràriament als altres botànics de l'època, que s'interessaven principalment per la descripció d'espècies noves i en respondre preguntes de taxonomia, Schleiden utilitza principalment el microscopi per estudiar els vegetals. És ell que animà Carl Zeiss (1816-1888) a produir microscopis d'una manera industrial.

Schleiden va ser un dels primers científics alemanys a adherir-se a les tesis evolucionistes de Charles Darwin (1809-1882). A la llista de botànics per abreviació d'autor s'empra el seu nom per indicar que Schleiden és una autoritat en la descripció i classificació científica dels vegetals.