12.18.2009 - Antonie van Leeuwenhoek

Antonie van Leeuwenhoek

Antonie Philips van Leeuwenhoek (Delft, 24 d'octubre de 1632 - 26 d'agost de 1723), fou un comerciant, topògraf, vidrer i microbiòleg holandès conegut com a pare de la microbiologia i inventor del microscopi, i per ser el primer a observar al microscopi diverses espècies de microorganismes i cèl•lules amb lents que ell mateix va construir. Entre d'altres, va observar fibres musculars, protozous, bacteris, espermatozoides i glòbuls vermells.

La seva obra es donà a conèixer per primera vegada l'any 1673 a Philosophical Transactions, la revista de la Royal Society, a la qual pogué accedir gràcies a la intercessió del metge i anatomista Reignier de Graaf.

12.18.2009 - Robert Hooke

Robert Hooke

Robert Hooke (Freshwater, 18 de juliol de 1635 – Londres, 3 de març de 1703) científic anglès. Va ser un dels científics experimentals més importants de la història de la ciència i un polemista incansable. Els seus interessos van abastar camps tan dispars com la biologia, la medicina, la física, la microscopia, la nàutica i l'arquitectura i va participar en la creació de la primera societat cientifica de la història, la Royal Society de Londres.

El 1665 va publicar el llibre Micrographia, relat de 50 observacions microscòpiques amb dibuixos molt detallats. Aquest llibre conté per primera vegada la paraula cèl•lula i s'hi apunta una explicació plausible sobre els fòssils. Hooke va descobrir les cèl•lules observant al microscopi una petita làmina de suro, adonant-se que estava formada per petites cavitats polièdriques que recordaven a les cel•les d'un rusc. Per això va anomenar «cèl•lula» a cada una d'aquestes cavitats. No va aconseguir determinar el paper clau que aquestes cel•les tenien com a constituents dels éssers vius. El que estava observant eren cèl•lules vegetals mortes amb la seva característica forma poligonal.

12.18.2009 - Theodor Svedberg

Theodor Svedberg

Va néixer el 30 d'agost de 1884 a la població sueca de Valbo, situat al comtat de Gävleborg. Va estudiar química a la Universitat d'Uppsala, on el 1912 fou nomenat professor titular de Química física.

Morí el 25 de febrer de 1971 a la ciutat de Kopparberg, situada al comtat d'Örebro.

Un svedberg (símbol S, de vegades Sv) és una unitat no inclosa al SI que s´utilitza en ultracentrifugació. El seu nom neix en memòria del físic i químic suec Theodor Svedberg (1884-1971), a qui li van atorgar el Premi Nobel de Química l´any 1926 pel seu treball en química dels col•loides i la seua invenció de la ultracentrífuga.


Theodor Svedberg, de qui rep el nom la unitat.El svedberg és una unitat per a mesurar el coeficient de sedimentació d´una partícula o macromolècula quan son centrifugats en condicions normals. Aquesta magnitud té dimensions de temps, de manera que un svedberg equival a 10-13 segons.

12.18.2009 - Química


IUPAC


La Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC), de l'anglès (International Union of Pure and Applied Chemistry) és una organització no governamental, dedicada als progressos de la química . És l'autoritat reconeguda, en el desenvolupament d'estàndards per a la nomenclatura de compostos químics, a través del seu comitè interdivisional de nomenclatura i símbols. La IUPAC és una entitat membre del Consell Internacional per a la Ciència (ICSU, de l'anglès International Council for Science).

La IUPAC es va fundar en 1919 per químics tant de sectors de la indústria com de les universitats que van reconèixer la necessitat d'establir estàndards globals en la simbologia i protocols operacionals de la química. La normalització de masses, mesures, noms i símbols és essencial per a l'èxit continu de l'empresa científica i per al desenvolupament i creixement del comerç internacional.

Aquest desig entre químics per col•laborar en aquests menesters va facilitar el treball internacional, però una de les característiques inicials de la Unión va ser la fragmentació de la comunitat. Fins i tot abans de la creació de la IUPAC un grup de la seva predecessora, l'Associació Internacional de Societats Químiques (IACS), s'havia reunit a París en 1911 i havia establert un ventall de propostes per al treball que la nova Associació havia de dirigir.

12.18.2009 - Biologia

PROTOCOL DE LA TINCIÓ DE GRAM

Després de diluir els bacteris en una gota d'aigua i fixar-la amb amb calor lleu, s'han de seguir els següents passos:
  • Fixar les cèl·lules al porta objectes amb calor.
  • Afegir Blau Violeta i esperar 30 segons.
  • Esbandir la mostra amb aigua.
  • Afegir lugol i esperar 30 segons.
  • Esbandir amb aigua.
  • Afegir alcohol i acetona.
  • Esbandir amb aigua.
  • Afegir safranina i esperar 1 minut.
  • Esbandir amb aigua.

Si els bacteris han quedat de color morat, son Gram Positiu, en canvi, si han quedat rosades son Gram Negatiu.

12.15.2009


EL MICROSCOPI


A finals del segle XVI, els fabricants d'ulleres holandesos Hans y Zacharias Jansen van utilitzar un conjunt de dues lents per a elaborar un instrument que permetia observar els objectes augmentats. Més tard el britànic Robert Hooke va fer servir un microscopi per a observar animals petits, començant així l'utilització del microscopi en la biologia.


Els microscopis òptics poden arribar als 1200-1500 augments, cosa que impedia veure amb claredat els orgànuls cel·lulars, aquests es poden veure mitjançant el microscopi electrònic.