Avui CMC


L'efecte Doppler consisteix en la variació de la freqüència de qualsevol ona emesa per un objecte en moviment.

Un dels exemples més didàctics, és l'aproximació d'un tren fent sonar el xiulet. Mentre s'acosta el so del xiulet es percep més agut i quan s'allunya el so es percep més greu, tot i que el xiulet sempre està emetent amb el mateix to. En el cas de la llum, si l'objecte s'allunya, la seva llum es desplaça a longituds d'ona més llargues, desplaçant-se cap al vermell. Si l'objecte s'apropa, la seva llum presenta una longitud d'ona més curta, desplaçant-se cap al blau.

Aixó es degut a que, com que l'objecte s'està apropant a l'observador, les ones que emet estan més a prop unes d'altres i quan s'està allunyant de l'observador les ones estàn més lluny unes de les altres. Per aixó percibim aquest canvi de tonalitat.

L'efecte Doppler es pot observar en la llum emesa per les galàxies (desplaçament cap al vermell) . El fet que el desplaçament cap al vermell sigui més pronunciat en les galàxies més llunyanes, va ajudar a formular la teoria de l'expansió de l'espai i del Big Bang.

L'efecte Doppler va ser investigat per primera vegada pel físic i matemàtic austríac Christian Doppler (1803-1853).

02.18.2010 - Biologia

BICAPA LIPIDICA (Membranes)


La membrana està formada principalment per lípids i proteïnes (entre els quals glicolípids, fosfolípids, glicoproteïnes, etc.), sent els lípids la base estructural gràcies a la seva condició de molècules amfipàtiques (que poden formar bicapes lipídiques a l'hora d'agrupar-se en micel·les, formant micel·les bicapa) i insolubles en aigua. A més, la composició dels lípids afecta a la fluïdesa, tenint en compte que com més dobles enllaços existeixen (insaturacions a les cadenes hidrocarbonades dels lípids), la fluïdesa serà major. Altres lípids com el colesterol també regulen la fluïdesa (cal tenir en compte, però, que aquests només es troben en cèl·lules animals, a excepció d'alguns casos puntuals, com en les cèl·lules de la fruita de l'alvocat, que contenen colesterol). Com més colesterol hi hagi, menys fluïda serà la membrana; aquest sistema és lògic que no existeixi en les cèl·lules vegetals, perquè aquestes estan limitades per la paret cel·lular i, per tant, no poden expandir-se fins a explotar, no necessiten un reforç d'unió entre les molècules de la membrana plasmàtica.


02.4.2010 - Biologia


Els vibrions


Els vibrions (Vibrio) són un gènere d'eubacteris gramnegatius amb morfologia de bacils, que es desplacen mitjançant flagels polars. Són bacteris anaeròbics facultatius, oxidasa positius i fermentadors.
Viuen en aigua dolça i marina. Però també poden viure associats amb plantes i animals aquàtics.

02.14.2010

Els estreptococs

Els estreptococs (Streptococcus) són un gènere d'eubacteris gram-positius que pertanyen al fílum dels firmicuts. Tenen morfologia de coc i creixen formant parelles (diplococs) o cadenes, on cada divisió cel·lular es produeix al voltant d'un eix.

02.14.2010 - Biologia


Los espirilos

Los espirilos flageladas de forma helicoidal o de espiral. Se desplazan en medios viscosos avanzando en tornillo. Su diámetro es muy pequeño, lo que hace que puedan atravesar las mucosas

02.13.2010


BACILS: Els bacils són bacteris que tenen forma de bastó, quan s'observen al microscopi.

01.12.2010 - Biologia



Theodor Schwann

Theodor Schwann (Neuss am Rhein, actual Alemanya, 7 de desembre de 1810 - Colònia, 11 de gener de 1882) va ser un fisiòleg, citòleg i botànic alemany. Les seves moltes contribucions al camp de la biologia inclouen el desenvolupament de la teoria cel·lular, la invenció del terme metabolisme, i diversos descobriments de molta transcendència com són: les cèl·lules de Schwann en el sistema nerviós perifèric, la pepsina (1836), la naturalesa orgànica del llevat.

A la llista de botànics per abreviació d'autor s'empra el seu nom per indicar que Theodor Schwann és una autoritat en la descripció i classificació científica dels vegetals.